Per
aqueta època, la situació econòmica familiar ja havia millorat. Fins llavors,
havia cobrat molt poc al Registre, ja que el sou que es rebia en aquesta
institució depenia dels anys que portaves treballant allà: més anys, més
cobraves. Així, els primers anys només cobrava 25 pessetes al mes. Uns quants
anys després, va començar a cobrar 200 pessetes al mes, tot i que coneixia
l’ofici de la mateix a manera que ho feien els més vells, que en guanyava 3000
i feia molta menys feina. Pels anys 60, ja havia començat a resoldre la
situació econòmica encara que, com amb tot, el benestar no va arribar fins que
Franco no va morir.
Aprofitant
els seus paisatges, el clima i les platges, Mallorca va començar a tenir diners
i Estat del Benestar quan es va començar a massificar el turisme. Fins llavors,
Mallorca era plena de pobles d’agricultors, com Inca. Quan va començar la
indústria –a Inca les sabates, a Manacor les perles, a Sóller la roba...- com
és natural, els pagesos preferien treballar a les fàbriques, que donaven una
oferta de treball més còmoda i menys sacrificada.
A
principis dels anys 60, es comença a notar l’afluència de turistes, creant-se
centenars d’hotels, molts finançats pels propis bancs. Els mateixos paletes,
molts cops, acabaven treballant com a cambrers d’aquests hotels, generant així
molts llocs de treball. El turisme, d’alguna manera, va començar a donar vida a
Balears, però va fer caure els negocis tradicionals de les diverses poblacions
i les indústries que s’havien creat especialitzades, amb més de 200
treballadors cadascuna, molts dels quals obriren els seus propis petits
negocis. Així comença també l’expansió immobiliària. Es construïren milers de
cases, fet que va revolucionar el Registre de Propietat.
 |
| Aeroport de Palma de Mallorca |
