La Guerra Civil

La guerra civil s’inicia oficialment el 17 de Juliol de l’any 1936, les notícies de l’inici de la guerra no arribaran a Inca fins el diumenge 19. Havent sortit de dinar, es trobaren a un amic de la família, que els hi va explicar la situació: la presència de soldats i l’aparició d’un col·lectiu armats i vestits amb camises blaves, que eren anomenats falangistes. A més a més, durant la missa primera d’aquell mateix matí, els soldats havien beneït totes les armes que havien emprat. Començava així la Guerra Civil a Mallorca, el 19 de Juliol de 1936.

A un poble com Inca, gairebé no arribava la informació relativa a la Guerra era molt escassa, ja que estava molt mal comunicat i no hi havia els avenços tecnològics dels que disposem avui en dia. La Guerra Civil, a més a més, era desconeguda, i la població no era conscient del que podia arribar a ser i fer.

Al cap de tres dies, varen fer un pregó en el que feien saber que el dia següent passarien una sèrie d’avions. “No us espanteu, aquests són dels nostres” anunciaven els militars falangistes. Gairebé ningú d’Inca havia vist un avió, evidentment. Sortint d’escola, varen sentir un soroll i tots els nens mirarem a l’aire. Com si es tractés d’una mosca petita, van veure quelcom que volava que, tal com els havien anunciat, era un avió, tot i que ell, al no haver-ne vist mai cap, no reconeixien. Es començà a sentir soroll: eren els republicans, els anomenats rojos, tirant bombetes, petits petards que feien soroll al caure al terra. La població es va espantar ràpidament i tothom va marxar. Amb l’espant, tota la seva família -tietes, germanes...- se n’anaren a viure a un camp durant tres dies. S’instal·laren amb allò que pogueren: dormint amb llençols estesos al terra. Tot i que tenien pensat no tornar al poble fins que ja no hi hagués amenaça d’avions, al cap de tres dies retornaren al poble.

Míting de Rossi a Manacor

En un principi, al no haver-hi notícies ni televisió, no se n’adonaven gairebé de res del que passava durant la Guerra. De tant en tant, però, arribaven algunes notícies sobre les diverses conquestes per part de les tropes franquistes. Al mes d’agost, arriba un vaixell provinent de Barcelona,, amb tropes roges, que entrà pel port de Manacor. Durant 25 dies, la illa va estar en batalla i començaren a venir italians. Un d’ells, Conde Rossi, comandava a Mallorca i va aconseguir que el cap de l’exèrcit mallorquí es posés de la seva banda, i va fer matar a molta població mallorquina fidel a la República.  Un cop expulsats els tripulants del vaixell barceloní, els pocs que no varen exiliar-se van ser morts per les tropes falangistes.

Rossi reunit amb el Cap general de l'exèrcit mallorquí

Molta gent va ser empresonada, tot i no ser republicans, sinó pel simple fet de relacionar-se amb gent que sí ho era, o per anar a bars republicans. Tant gran fou el nombre d’empresonats que vaixells i cinemes es convertiren en presons. També van començar a produir-se les anomenades saques, que consistien en fer creure als presoners que els alliberarien, se’ls enduien de les presons un cop ja era fosc i els portaven a les carreteres, fent-los creure que els acompanyaven a sortir. Però, a la realitat, només era una estratègia per matar als presos amb més facilitat i rapidesa. De fet, la carretera de Porreres és coneguda per ser una zona on centenars de persones moriren durant la Guerra Civil i on encara es conserven cadàvers enterrats.

Degut a un problema físic –té la malformació dels peus deformes- no va haver de fer el servei militar. El seu germà major, però, va realitzar el servei militar a la banda militar d’infanteria, però en cap moment va haver d’anar a combatre a la guerra. L’altre germà, el petit també va haver de fer el servei militar durant els inicis dels anys 50. Per tant, tot i que ell no el va fer, els seus germans sí. De fet, el seu germà gran va estar més de 9 anys entregat al exèrcit espanyol, tot i que mai va anar a la guerra.

Així passaren els dos primers anys de la guerra  a Mallorca: vivint a la ignorància, exceptuant aquelles ocasions en que rebien notícies sobre petites conquistes de pobles o ciutats i per les manifestacions o festes que celebraven els soldats franquistes, aclamant que guanyarien la guerra. Cal tenir en compte que aquestes tropes no estaven formades únicament per espanyols, sinó que també hi havia italians i alemanys.

Tropes italianes a Palma

L’impacte sobre la població va arribar quan aquesta es va començar a adonar dels crims atroços comesos per les tropes franquistes. Molta gent era morta, molta gent marxava però no tornava, molts judicis que acabaven en condemna de mort...

Per exemple, un dels seus veïns era roig, republicà, fou mort per l’exèrcit franquista. Com ell, van haver-hi centenars de morts.

En conclusió, sí que a Mallorca va haver-hi molta gent que ho va passar molt malament durant la Guerra Civil –molts empresonats, molts morts...- però, no és el cas del meu entrevistat. Ell simplement recorda les poques notícies que li arribaven.

Quan va acabar la guerra i es va fer oficial la victòria dels franquistes, es celebraren molts desfiles i moltes festes. Per exemple, totes les mares de Déu dels pobles mallorquins les van concentrar a Palma per fer una gran manifestació i usar-les com a signe d’alegria davant la victòria. Al mateix temps, també fou quan se n’adonaren dels crims que realment s’estaven produint a Europa, amb l’Holocaust i el règim nazi, ja que la població mallorquina s’havia mantingut ignorant a la situació europea per falta d’informació.

En part, també era una festa perquè s’havia acabat la festa. Tota aquella gent que tenia familiars presos o que havien mort, tots tindrien en compte per tota la vida de que Franco els havia mort. Per altra banda, la gent que no tenia cap parent que hagués estat empresonat o mort, celebraven la fi d’aquest horror.

Alhora, no obstant, s’iniciava la Segona Guerra Mundial, però no fou fins l’inici del règim autoritari de Franco, que la situació no va empitjorar.