“La condició del a Guerra Civil era que, un cop acabada la guerra, es restauraria la monarquia. Però Franco va dir que de monarquia res. I així va tenir aquells trenta i pico anys que va comandar. Clar, així començava la barbaritat del franquisme. Més que res, perquè realment era un no viure. No podies fer res, no et deixaven fer res...”
 |
| Carrers d'Inca. Nomenclatura franquista. |
“Realment el Franquisme no es pot recordar amb carinyo i afecte, perquè realment era molt delicat. Era matar qualsevol persona, era molt... Era tenir la gent fermada, sense poder dir res. El franquisme era una exageració”
Així descriu l’entrevistat el franquisme a les Illes.
Sens
dubte, el patiment era major durant la Guerra, especialment, si tenies
familiars que feien el servei militar i havien d’anar a combatre, ja que la
preocupació era constant. Aquest patiment s’acabarà amb la guerra, però
s’allargarà durant 30 anys, ja que, com ell mateix afirma:
