L’educació


El meu avi va viure ambdues escoles: la Republicana i la Franquista, entre les quals hi havia moltes diferències. D’una nit a l’altra, els frares de la Salle van passar d’anar vestits de capellans a paisans, és a dir, es van eliminar totes les referències religioses, que es vacn recuperar quan es va establir el règim franquista.
Escola franquista a Palma
L’escola de la República la va conèixer molt poc, ja que va començar a l’escola de les Monges Blaves, on el cuidaven i, ja amb 4 anys, només el van ensenyar a llegir i a resar. Al cap de dos anys, es va traslladar a la Salle i el van posar directament a la Quinta classe, saltant-se així la sisena, ja que ja sabia llegir. Les idees de les dues escoles sí que eren diferents, però a la pràctica, els mètodes d’ensenyament i els conceptes ensenyats eren molt similars, ja que la Salle era una escola religiosa i, per tant, se seguien ensenyant els conceptes religiosos, tot i ser temps de  República.
A la cinquena classe –que equivaldria a segon de primària, aproximadament-, només tenien un llibre, anomenat Grado Elemental. Aquest llibre era una recopilació de totes les assignatures: matemàtiques, història, religió... Quan arribaves a la tercera classe, tenies un llibre de Cálculo, on s’ensenyava a fer les operacions bàsiques i calcular, és a dir, matemàtiques. L’ensenyament es basava en un estudi memorialístic. Per exemple, d’un dia per l’altre, s’havien d’aprendre tres pàgines del llibre de història i al dia següent, recitar-les de memòria a la classe. Eren, per tant, uns mètodes d’ensenyament molt pobres.
També hi havia càstigs. Molts cops eren càstigs simples, com no tenir descans o estar castigar a la paret, però en certes ocasions hi havien càstigs físics, bufetades generalment.
Pel que fa a les classes de Història, s’estudiava el que s’anomenava Historia Sagrada, és a dir, religió, tot i que també hi havia classes de Història d’Espanya, encara que s’eliminaven les parts referents a la República. De fet, el primer que va fer Franco referent a l’educació, va ser fer cremar tots els llibres i les editorials dels llibres que no parlaven de temes religiosos o que aclamaven la República.
Gairebé totes les classes eren en castellà, exceptuant les de parvulari a les Monges Blaves. A la Salle totes les classes eren en castellà i els nois estaven separats de les noies. Les noies solien anar d’uniforme, encara que no era obligatori. Tot i això, entre els alumnes parlaven mallorquí sense cap tipus de càstig.
Portada d'un llibre escolar
Una altra diferència era la decoració de les aules. En temps de República, es van treure totes les estàtues de Crist que hi havia a les classes. No obstant, en temps de franquisme hi havia un Crist al centre de l’aula, a la dreta, una fotografia de Franco i, a l’esquerra, una fotografia de Primo de Rivera. Al començar les classes, alçaven la bandera franquista i els alumnes cantaven el Viva España, de la mateixa manera que es feia abans de marxar a casa.
No existia l’escola pública o totalment pública. Quan va acabar la seva escolarització a les Monges Franciscanes, el seu pare va suggerir anar a l’escola pública municipal de la Plaça, al costat d’un local on es muntava el mercat, ja que estava molt a prop de la seva casa. Al veure l’entrada, va canviar ràpidament d’opinió i el van apuntar a la Salle.
A més a més, quan va esclatar la Guerra Civil, ja havia acabat el primer curs que ara equivaldria a l’ESO, pel que quan es va instaurar el règim franquista, ja havia acabat les primeres ensenyances i no va haver de tornar a escola. A partir d’aquest moment, es va formar com una persona autodidacta en comptabilitat i en estudis musicals.